El 2n Aplec Decreixentista aposta per una aplicació pràctica dels models de gestió sostenibles

La 2a edició de l’Aplec Decreixentista que tindrà lloc a la Granja Ecològica la Peira de Benifaió els dies 21, 22 i 23 d’octubre de 2016 pretén impulsar la difusió dels principis d’aquest moviment ecològic, polític i social que defensa una aposta per models de gestió econòmica més sostenibles i amb un menor impacte al medi ambient. En concret, en aquesta segona edició, els participants podran gaudir d’una visió del decreixement més pràctica, gràcies a una programació dinàmica i participativa.

A més, l’objectiu d’aquestes jornades és constituir-se en punt de trobada entre els diversos col·lectius del País Valencià que estan duent a terme accions relacionades amb els principis defensats pel Moviment Decreixentista. En aquest sentit, l’aplec pretén promoure l’intercanvi d’idees i la creació de vincles entre entitats i associacions.

Programació

Les jornades començaran divendres 21 a la Biblioteca Pública de Benifaió amb la conferència: l’Economia social i solidària al segle XXI: del cooperativisme i associacionisme a les B-Corp, a càrrec de la Doctora en Economia Social i Cooperativa, Vanessa Campos i Climent.

Dissabte 22 a la Granja ecològica la Peira es podrà assistir a un taller de Transició cap a la sostenibilitat, on els participants coneixeran diverses eines que poden facilitar l’acció individual i col·lectiva front als nous reptes de la societat. També es podrà assistir a una xarrada sobre el Pic del Petroli i el Canvi Climàtic, a càrrec de Vicent Ortega.

El diumenge 23 la jornada començarà amb una classe de Chi-Kung a càrrec de Samuel Úbeda. Després, els participants aprendran a obtenir el màxim profit als horts en balcons i terrasses gràcies a l’experiència de Felipe Pastor amb el taller Fukuoka diu: vols ser feliç? Tin un hort. La jornada es completarà amb un taller de construcció d’un forn solar.

web: apdecbenifaio.wordpress.com

aplec2016-rgb

 

Anuncis

El col·lapse del petro-dòlar

Per què els EUA han atacat Líbia, Iraq, Afganistan i Iemen? Per què hi ha operatius d’EUA ajudant a desestabilitzar Síria? I per què el govern dels EUA està resolt a enderrocar Iran, a pesar que Iran no ha atacat a cap país des de 1798? I què segueix? Cap a on ens dirigim?

Quan analitzem la trajectòria on estem, no té cap sentit avaluar els fets basant la nostra imatge del món en la propaganda que els mitjans tracten de passar com a notícies. Però sí té perfecte sentit una vegada que coneixem els vertaders propòsits dels quals tenen el poder. Per a poder entendre aqueixos propòsits, primer hem de fer una ullada a la història…

En 1945, el tractat Bretton-Woods va establir el dòlar com la moneda de reserva mundial. Açò vol dir que el preu dels productes internacionals es va fixar en dòlars. L’acord, que va donar als EUA un evident avantatge financer, es va fer sota la condició que aqueixos dòlars serien redimits per or a una taxa consistent de 35 dòlars per unça. Per aquell temps, els EUA “van prometre” no imprimir molts diners, encara que més endavant, la Reserva Federal va rebutjar permetre auditories o supervisió de les seues premses de diners.

En els anys que van portar a 1970, les elevades despeses de la guerra de Vietnam van deixar patent, per a molts països, que els EUA estaven imprimint molts més diners del que tenien en or. Açò, per descomptat, va fer que el dòlar es devaluara ràpidament, i la situació va arribar al límit quan en 1971, França va demanar disposar del seu or i Nixon es va negar. El 15 d’agost d’aquest any, el president Nixon va fer la següent declaració: “He instruït al secretari del Tresor per a prendre l’acció necessària de defensar al dòlar dels especuladors. He ordenat al secretari Conelly suspendre temporalment la conversió del dòlar en or, o un altre valor de reserva, excepte en quantitats que procuren l’estabilitat monetària i el millor interès dels EUA”. Òbviament no va ser una suspensió temporal com va dir, sinó un incompliment permanent, i per a la resta del món que va confiar el seu or als EUA, va ser un robatori total.

En 1973, el president Nixon va demanar al rei d’Aràbia Saudita acceptar únicament dòlars com a pagament per petroli i invertir l’excedent dels seus beneficis en bons del Tresor d’EUA. A canvi, Nixon va oferir protecció militar en els camps de petroli. Aquest mateix tracte es va estendre a cadascun dels principals productors petroliers del món, i en 1975, cada membre de l’OPEP ja havia acceptat vendre petroli només en dòlars d’EUA. Després de traure al dòlar del patró or i amarrar-lo al petroli, instantàniament la situació va forçar a cada país importador de petroli en el món a començar a mantenir una reserva constant de dòlars de la Reserva Federal. Açò va ser el naixement del Petro-Dòlar. I els EUA es van fer molt, molt rics com a resultat. Va ser l’estafa més gran en la història coneguda.

En 1991 la despesa militar dels EUA va sobrepassar la de totes les nacions del món juntes. El col·lapse del bloc comunista en aqueix any va remoure l’últim contrapès del poder militar dels EUA, els qui eren ara la superpotència indiscutida. En aqueix mateix any els EUA van envair l’Iraq, i després de destruir l’exèrcit iraquià i part de la infraestructura del país, incloent plantes purificadores d’aigua i hospitals, es van imposar sancions incapacitants per a impedir que aqueixa infraestructura es tornara a construir.

Al novembre de 2000, l’Iraq va començar a vendre el seu petroli només en euros. Açò va significar un atac directe al dòlar i al domini financer dels EUA, i no anava a ser tolerat. En resposta, el govern, amb ajuda dels mitjans de comunicació, va començar a construir una campanya propagandística massiva, dient que l’Iraq tenia armes de destrucció massiva, i que planejava usar-les. En 2003, els EUA van envair l’Iraq, i una vegada que van tenir el control del país, les vendes de petroli van tornar immediatament als dòlars.

A Líbia, Gadafi es trobava en el procés d’organitzar un bloc de nacions africanes per a crear una moneda de reserva basada en or anomenada “Dinar”, la finalitat del qual era reemplaçar el dòlar en aqueixa regió. EUA i forces de l’OTAN van ajudar a desestabilitzar i enderrocar el govern en 2011, i després de prendre el control de la regió, rebels armats d’EUA van executar a Gadafi a sang freda, i immediatament van crear el Banc Central de Líbia.

Iran ha treballat activament per a deslligar les vendes de petroli del dòlar des de fa temps, i recentment va assegurar acords per a comercialitzar el seu petroli a canvi d’or. En resposta, els EUA, amb ajuda dels mitjans de comunicació, han tractat de construir un suport internacional per a executar atacs militars amb el pretext de prevenir que Iran construïsca un arma nuclear. Mentrestant, han establit sancions que oficials dels EUA admeten obertament. La meta és causar un col·lapse de l’economia iraniana.

Síria és l’aliat més proper d’Iran, i estan lligats per tractats de defensa mútua. El país està en procés de ser completament desestabilitzat amb l’ajuda encoberta de l’OTAN. El motiu d’aquestes invasions i accions encobertes es torna més clar quan ho veiem en el seu context complet i lliguem els caps. Aquells que controlen els EUA entenen que si alguns pocs països comencen a vendre el seu petroli en una altra divisa, començaria una reacció en cadena i el dòlar col·lapsaria. Ells entenen que no hi ha absolutament res que mantinga ara mateix el valor del dòlar, i també la resta del món. En lloc d’acceptar el fet que el dòlar està prop del final de la seua vida, els poders han fet una aposta calculada. Han decidit usar la força bruta de l’exèrcit dels EUA per a esclafar cada Estat que es resistisca en el Mitjà Orient i Àfrica. Açò per si només és suficientment dolent, però el que necessites entendre és que açò no acabarà amb Iran.

Xina i Rússia han alertat públicament, en diferents termes, que no toleraran un atac a Iran. Iran és un dels seus aliats clau, un dels últims productors independents de petroli en la regió, i ells entenen que si Iran cau, no hi haurà manera d’escapar al dòlar sense anar a la guerra, i no obstant açò els EUA segueixen pressionant malgrat els advertiments.

El que estem presenciant ací és la trajectòria que ens portarà directament a l’impensable. És la trajectòria que va ser planejada fa anys, amb completa consciència de les conseqüències humanes. Però, qui va ser el que ens va posar en aquest camí? Quina classe de psicòpata està intencionadament maquinant un conflicte global, que conduirà a milions de morts, només per a protegir el valor d’una divisa de paper? Òbviament no és el president. La decisió d’envair Líbia, Síria i Iran es va realitzar molt abans que Obama apareguera en l’atenció nacional, no obstant açò continua la seua labor, tal com les titelles que el van precedir. Així que, de sobte apareix la pregunta: Qui mou els fils? Normalment, la millor manera de contestar açò és mitjançant una altra pregunta: “Cui bono”. Qui es beneficia?

Òbviament, aquells que tenen el poder d’imprimir dòlars sense tutela, tenen l’interès que el dòlar no caiga, i des de 1913 aqueix poder el té la Reserva Federal. La Reserva Federal és una entitat privada, de la qual els amos són un conglomerat dels banquers més poderosos del món, i els homes que controlen aqueixos bancs són els que mouen els fils. Per a ells açò és només un joc. Les nostres vides i la vida dels quals estimem són només fitxes en un tauler d’escacs.

Així que, quant temps ens queda? És la pregunta que tots ens fem, però és una pregunta equivocada. Preguntar quant ens queda és una postura passiva i inútil.

Quines són les nostres possibilitats? Podem canviar el rumb? També són preguntes equivocades. La probabilitat no importa ja més, si entenem el que estem enfrontant. Tenim la responsabilitat moral de fer qualsevol cosa en el nostre poder per a canviar la ruta en la qual estem, malgrat les probabilitats. És només quan deixem de basar la nostra participació en la probabilitat d’èxit quan l’èxit es torna possible. Per a llevar el malaltís poder de les elits financeres i portar a aquests criminals davant la justícia, requerirà no menys que una revolució. El govern no ens salvarà. El govern està totalment infiltrat i corrupte fins al nucli, confiar en ells per a cercar una solució en aquest moment és completament ingenu.

Hi ha 3 etapes en una revolució, i són seqüencials:

1. La resistència ideològica. En aquesta etapa hem de treballar activament per a despertar tantes persones com siga possible sobre el que està passant, i la direcció cap a la qual anem. Totes les revolucions s’originen en un canvi de mentalitat de la població i cap altre mitjà de resistència és possible sense ella. L’èxit en aquesta etapa es mesura pel contagi d’idees. Quan una idea aconsegueix una massa crítica comença a propagar-se per si mateixa i arriba a tots els nivells de la societat. Per a aconseguir aqueix contagi necessitem a més persones en aquesta lluita. Necessitem a més persones parlant, fent videos, escrivint articles, portant aquesta informació a escenaris nacionals i internacionals.

2. La desobediència civil, també coneguda com a resistència pacífica. En aquesta etapa fem tot el que estiga en el nostre poder per a detenir els engranatges de l’Estat. La pràctica en massa d’aquest mètode és suficient per a posar un règim de genolls. No obstant açò, si fallem en aquesta etapa, l’etapa 3 és inevitable.

3. La resistència física directa. La resistència física directa és l’últim recurs, i ha de ser evitada i retardada el màxim possible, i només ha de ser usada després que totes les opcions anteriors quedaren esgotades. Hi ha alguns que presumeixen que seran valents quan el temps ho requerisca, però el que aqueixes persones no entenen és que si eres inactiu en les primeres 2 etapes i guardes els teus esforços per a l’última resistència, aleshores fallaràs. Un aixecament només pot tenir èxit quan la gent ha establert una actitud de resistència activa, i la resistència activa només és possible quan les ments s’han alliberat de la propaganda dels mitjans de comunicació. Si anem a lluitar és “ara o mai”, no tindrem altra oportunitat.

Manual breu per a un consum responsable

  • Si vols canviar d’hàbits però no saps per on començar, no t’estresses i fes-li una ullada a aquesta guia:

1. Informa’t del que compres

Si eres consumidor habitual d’una marca, pregunta’t a quin grup empresarial pertany i què hi ha darrere d’aqueix logotip. Si sols comprar un producte concret, mira l’etiqueta i cerca informació sobre les cadenes de producció que hi ha darrere: D’on vénen les matèries primeres? En quines condicions laborals, de seguretat i higiene es va fabricar? +Informació: Quaderns de Consum de CECU. Informes sobre assumptes diversos relacionats amb el consum de productes i serveis :: Carro de Combat. Consumir es un acto político, Laura Villadiego i Nazaret Castro. Editorial Clau Intel·lectual, 2014 . El llibre repassa la cadena de producció de 20 productes de consum quotidià.

2. No importa només el producte, sinó on ho compres

La regla general és privilegiar al xicotet comerç local en detriment de les grans superfícies, que sovint promouen un comerç injust, irresponsable i insostenible. També són bones opcions comprar directament al productor, o en tendes de comerç just. +Informació: I Feel Maps. Mapes i guies per a trobar establiments compromesos a Espanya :: Guia de mercats socials a Espanya. Amb adreces de projectes socials en tot l’Estat.

3. Escull articles amb poc embalatge

En un món on la sobreproducció ha generat sopes de plàstic en els oceans de la grandària de tres vegades la Península Ibèrica, és hora de prendre’s de debò la reducció dels embalatges dels productes que comprem, moltes vegades absolutament innecessaris. El reciclatge és imprescindible, però és moltíssim més efectiu reduir el consum d’aquests materials, per exemple, tornant als envasos retornables i la venda a granel. +Informació: Retorna. Iniciativa per a reduir l’ús d’embalatges tornant al sistema d’envasos retornables.

4. Digues no als aliments i productes kilomètrics

La major part del que comprem es va fabricar amb matèries primeres extretes a Amèrica Llatina o Àfrica; va viatjar després, sempre per vaixell, amb una elevada despesa en combustible i contaminació, a algun país asiàtic, on va ser fabricat o muntat; i va tornar a embarcar després cap al país de consum final. Aquesta és la irracional cadena de producció a l’ús en el capitalisme de la globalització, que podem combatre comprant productes locals. +Informació: Informe sobre aliments kilomètrics d’Amics de la Terra :: El negocio de la comida. Esther Vivas. Icària Editorial, 2014. El llibre analitza el sistema agrícola i alimentari, els seus impactes i les alternatives.

5. Redueix per a viure millor

De les famoses tres R –reduir, reutilitzar i reciclar–, la més important és reduir. El sistema capitalista porta dècades convencent-nos que les necessitats humanes se satisfan comprant objectes, i que el consum és garantia de felicitat. Ja sabem que no és necessàriament així. +Informació: Desembasura. Projecte per a promoure la conversió de residus en recursos :: Vivir mejor con menos, Albert Cañigueral. Connecta, 2014. Llibre que se centra en l’economia col·laborativa a Espanya.

6. Reutilitza per a reduir

Pots donar-li una vida nova a una samarreta de la qual et vas avorrir amb un xicotet retoc; o pots intercanviar la teua roba, els teus llibres i el que se t’ocórrega amb amics perquè tots torneu a casa amb coses noves sense haver gastat un euro. +Informació: No lo tiro, te lo regalo. Pàgina web en la qual s’inclouen anuncis per a regalar aquelles coses que ja no es necessiten :: Directori de Consum Col·laboratiu. Llistat de pàgines webs i iniciatives sobre consum col·laboratiu.

7. Consumeix aliments ecològics

Intenta comprar fruites i verdures de producció ecològica. Els ous i la carn que s’adquireixen habitualment procedeixen d’animals que van viure en condicions d’absolut sofriment; van ser a més tractats amb hormones i antibiòtics que poden suposar un risc per a la teua salut. Però, abans de res, evita productes elaborats industrials: fica les mans en la massa i descobriràs que cuinar és, també, un acte polític. +Informació: Catàleg de la Federació d’empreses amb Productes Ecològics d’Espanya. Inclou un directori d’empreses productores ordenades per productes :: Xarxa d’Horts Urbans de Madrid. Pàgina amb informació sobre aquests horts i un mapa per a trobar-los.

8. La publicitat importa

A més dels impactes ambientals i laborals, una empresa ha de fer-se responsable de les conseqüències socioculturals dels missatges que transmet a través de la seua propaganda. És el que Ecologistes en Acció ha volgut visibilitzar amb els seus Premios Sombra. Els guanyadors de 2014 a la pitjor publicitat van ser Desigual, Vodafone i BBVA. Segurament li l’hauria merescut també l’última i polèmica campanya de Victoria’s Secret que, com moltes altres marques dirigides al públic femení, pretén imposar estàndards de bellesa impossibles. +Informació: Premios Sombra: Iniciativa que denuncia els missatges publicitaris més irresponsables de l’any :: ¿Es esto leal? Guia de la Unió Europea sobre pràctiques comercials deslleials i il·legals.

9. Pressiona a institucions i empreses insostenibles

El consum individual és només un pas per a la conscienciació: el canvi requereix d’acció col·lectiva i pressió política per a forçar canvis en les legislacions que garantisquen un món més just i sostenible. El boicot és una forma de pressió, però hi ha unes altres: per exemple, les associacions que se centren a millorar l’etiquetatge i la campanya Stop Impunity, que tracta de crear un marc legal internacional que pose fre a la impunitat corporativa. +Informació: Fundació Knowcosters. Projecte que demana una millora en l’etiquetatge que reflectisca el cost social i ecològic d’un producte :: Campaña Stop Impunity. Campanya que demana un sistema internacional de rendició de comptes per als crims de les multinacionals.

10. Construeix alternatives

Col·labora en projectes de consum crític i grups de consum. Si en el teu barri no existeixen, anima’t a crear-los. +Informació: Mecambio.net. Pàgina web per a trobar alternatives compromeses :: Com crear un grup de consum. Tríptic d’Ecologistes en Acció amb consells per a formar un d’aquests grups.

11. I no t’obsessiones amb la coherència!

La coherència absoluta no és possible i porta a la frustració. En la societat en què vivim, un consum 100% responsable és inassolible, més encara en les ciutats; però cada gest compta. Perquè sumar consciències acaba perjudicant els balanços de les empreses irresponsables; i, sobretot, perquè informar-nos sobre el que consumim ens fa més conscients, ens polititza, i ens obliga a donar nous passos endavant en la construcció d’altres mons possibles. +Informació: Ingenios de Producción Colectiva.

*Elaborat amb Idees d’Enginyers de Producció Col·lectiva (IPC) d’Ecologistes en Acció

Font: http://www.lamarea.com/2014/12/27/manual-breve-del-consumidor-responsable/

Setmana Cultural contra el TTIP

La Setmana Cultural contra el TTIP es celebrarà a València els dies 9 al 13 de desembre de 2015 amb una agenda que inclou activitats com un taller de serigrafia contra el TTIP, una xarrada de l’economista Xabier Arrizabalo i la presentació del llibre “TTIP. El asalto de las multinacionales a la democracia”, de Adoración Guamán. També hi ha organitzada la realització d’un mural col·lectiu contra el TTIP, la projecció del documental “Injerencia: Tratados de libre comercio”, i l’espectacle “El mercado es más libre que tú”, a càrrec de la companyia de teatre físic polític Atirohecho.

Una molt bona iniciativa de participació ciutadana contra el TTIP a la ciutat de València amb la col·laboració de la Plataforma contra el TTIP País Valencià, Espacio Inestable, Asociación Profesional de Ilustradores de Valencia i CCOO-País Valencià.

 

28 llibres gratuïts molt recomanables sobre anticonsumisme, vida simple, autosuficiència, lluita social, temes laborals, etc…

Compartim una recopilació de diversos llibres i guies súper recomanables en descàrrega gratuïta, sobre temes diversos tals com anticonsumisme, vida autosuficient, desobediència civil, troc, viatjar sense un duro, temes laborals, lluita social, guies de consum, etc etc. Tots aquests llibres poden ser descarregats legalment 😉

  1. Guía sencilla para entender el recibo de la luz
  2. “Mobbing y Estrés laboral : Estilos de afrontamiento, salud e historias de vida en víctimas”
  3. Manual para luchar contra la reforma laboral
  4. Manual de resistencia anticapitalista
  5. “The sunhitcher”, manual para viajar sin dinero
  6. Manual de lenguaje no sexista de la CNT
  7. “Cómo vivir sin acabar con el planeta. Manual para jóvenes inquietos (…y adultos preocupados)”
  8. Cómo empezar una revolución no violenta” (varios libros de descarga gratuita de la Institución Albert Einstein)
  9. “Retorno a los pueblos abandonados”
  10. “Guía de Supervivencia del Becario”
  11. “Vidas hipotecadas”, de Ada Colau y Adrià Alemany
  12. “¿Sabemos lo que comemos? (cómo usar la información de las etiquetas de los alimentos)”
  13. “Insumisión a la banca”, de Enric Duran
  14. “Hay alternativas” (prólogo de Noam Chomsky)
  15. Curso práctico sobre electricidad en la Okupación
  16. “Manual del trueque”
  17. Guía práctica “¿Cómo buscar empleo en el extranjero?”
  18. “Manual de huerto urbano ecológico”
  19. “Cómo expropiar dinero a las entidades bancarias”
  20. “Contrapublicidad”, el libro de Consumehastamorir
  21. “¿Quiénes son los mercados y cómo nos gobiernan?”
  22. Guía de las Nuevas Profesiones
  23. “Consumir menos, vivir mejor”, de Toni Lodeiro
  24. Guía sobre la vendimia francesa, recogida de fresa y manzana y otras campañas agrícolas
  25. Guía completa sobre cómo retocar las vallas publicitarias
  26. “Cómo realizar una Acción Directa no violenta y no sucumbir en el intento”
  27. Mamá quiero un móvil nuevo: ¿Por qué todos los chicos y chicas son consumistas?
  28. Guía de los Caminos Naturales de España

“I Aplec Decreixentista” organitzat per l’associació “L’Espurna” a Benifaió

La 1a Edició de “l’Aplec Decreixentista”, organitzat per l’associació L’Espurna amb la col·laboració de la Granja Ecològica La Peira, tindrà lloc a Benifaió (València) els dies 15 al 18 d’Octubre de 2015. Les jornades començaran el dijous 15 a la Biblioteca Municipal amb una conferència de l’escriptor i professor de Ciència Política Carlos Taibo. Per al divendres 16 hi ha programada la projecció del documental “La voz del viento: semillas de transición”.

El dissabte 17 a la Granja Ecològica La Peira comptarem amb la presència de Pepa Gisbert Aguilar, biòloga i membre d’Ecologistes en Acció del País Valencià i la redIRES, qui ens exposarà junt a Jose Amorós la xarrada “Decréixer per sobreviure. Reptes educatius en un món en crisi”. Tanmateix hi haurà una visita guiada per les instal·lacions, taula redona amb diferents associacions i col·lectius sobre “formes d’organització alternatives” i un taller d’estalviament energètic a càrrec de la cooperativa Som Energia. També hi haurà servici de dinar i sopar (elaborats amb productes ecològics de La Peira), monitor infantil, concert acústic, i la possibilitat de pernoctar amb desdejuni.

El diumenge 18 al matí es podrà assistir a un taller de Chi-Kung, un taller de construcció d’un forn solar i una xarrada sobre consum responsable, a càrrec de Vanessa Campos i Climent, Doctora en Economia Social.

El preu de la inscripció és de 2€. La inscripció serveix per a participar en les jornades dels dies 17 i 18 d’octubre en la Granja Ecològica La Peira.

Per a realitzar la inscripció i reserva de menjars i estada, cal seguir aquest enllaç:

https://associaciolespurna.wordpress.com/inscripcions

decreixement_rgb-02